La figura del policia literari

A partir d’una de les taules policiarodones de l’excel·lent festival celebrat el passat cap de setmana a Lleida, El Segre de Negre, on es va debatre la figura del detectiu a la novel·la de gènere, es van alçar algunes veus criticant l’excessiu bonisme existent amb la figura del policia per part dels autors catalans. El protagonisme del cos policial en algunes novel·les i fins i tot una certa apologia del policisme, entès com una mena de santificació del policia, van ser criticats per excessius i, si ho vam entendre bé, es demanava rebaixar una mica aquesta veneració i visió tan positivista de la figura policial a la literatura.

No serem nosaltres qui neguem que en els últims temps s’han publicat un excés de procedimentals en el panorama negrecriminal actual, això és un fet indiscutible, amb la proliferació i constant aparició de noves sèries policials de diversos llibres, o de novel·les individuals centrades en la investigació d’un cas concret. Es publica molt, i això inclou molta novel·la policíaca que, com el seu nom indica, se centra en la figura del policia, del cos policial, de la comissaria o de la investigació, però en tot cas, sempre en el fet policial.

En el que no estem d’acord és en la crítica al to d’aquest tipus de novel·les, qualificades de pro-policíaques. Entenem que la novel·la policíaca, o procedimental, és un subgènere dins del gènere negrecriminal on el protagonisme ha de ser dels cossos policials que són els que duran a terme la investigació del delicte comés. Són ells els encarregats de restablir l’ordre, d’imposar la legalitat i de fer valer les lleis. Han de ser ells, els bons, perquè són els qui resoldran el cas!

Literàriament, si el protagonista d’aquestes novel·les és un policia, o un equip policial, o una comissaria sencera, el més lògic és pensar que el tractament d’aquesta figura serà positiva per part de l’autor. Per al lector seria difícil enganxar-se a una sèrie policial de set o vuit novel·les on el protagonista fos odiós i generés antipatia. Si no hi ha empatia amb el protagonista de la història més val canviar de llibre.

Per contra, si el que es busquen són històries on el policia sigui el dolent, que també n’hi ha, com a la vida real, el ventall d’opcions descendeix notablement. Trobarem moltíssimes més novel·les on el policia és el bo i tan sols un grapat on sigui un corrupte, o jugui el paper de fora de la llei. No és més que un fidel reflex de la realitat on –creuem els dits perquè així sigui sempre– la majoria dels policies transiten dins la legalitat i són només uns pocs els que es desvien.

Podríem entendre la crítica per la quantitat de novel·les policíaques que es publiquen, però no pas pel tractament de la figura policial. Un altre tema és si el lector vol llegir o no llibres on la trama gira al voltant d’un policia. En aquest cas sempre li queda l’opció d’apostar pel negre més purista on la figura policial és completament opcional i on abunden les trames ben fosques on no n’hi ha un sol uniforme.

Nosaltres, a Llibres del Delicte entenem el gènere des de l’amplitud i mantenim una visió integradora de tots els subgèneres que formen el negrecriminal. Per això combinem sèries policials com la de la inspectora Mina Fuster, escrita per Margarida Aritzeta, o la que començarem al setembre amb La mort sense ningú, obra de Jordi Tiñena, amb novel·les sense policies com La reina de diamants o Una novel·la pulp, i d’altres que combinen investigació i critica social, com A la seva pell de Raquel Gámez Serrano.

En tot cas, la diversitat del gènere és enorme i permet satisfer els diferents gustos dels lectors més exigents, que sempre poden trobar des de la reparació de l’ordre per part del policia més recte fins a la transgressió més flagrant en una novel·la sense uniformes.

 

Comentaris tancats a La figura del policia literari

Filed under opinió

El compromís dels autors

f28b17a5-e546-4ee5-851a-3f3d2435bef9

Són temps de precarietat generalitzada i el món literari català no viu al marge d’aquestes dificultats. Resulta gairebé impossible que un escriptor en llengua catalana s’hi dediqui exclusivament a la literatura, malgrat gaudir de qualitat suficient o un gran bagatge literari. Un autèntic drama per a les lletres del país.

Tot i això, resulta encomiable el compromís que molts escriptors tenen amb la seva activitat literària, com escriuen amb passió i dedicació aspirant a la màxima qualitat i com, gràcies a aquesta voluntat personal, els lectors tenim la sort de comptar amb una literatura en català que viu grans moments de producció malgrat patir greus problemes de visibilitat i de reconeixement general.

Sense aquest compromís encomiable d’uns escriptors amb els seus textos, amb la literatura en català i amb la voluntat de crear obres convincents i que enganxin al lector, el panorama literari del país, que circula entre un insostenible amateurisme econòmic i l’esperança d’una complexa professionalització, seria ben diferent.

Cal plantejar-se si aquesta situació, que hauria de ser una completa excepcionalitat, és sostenible a llarg termini i, si s’allarga en el temps, com pot afectar a les nostres lletres. Queda clar que si no creix el gruix de lectors en català serà complicat que els escriptors s’hi puguin guanyar les garrofes amb el que escriuen, però també és veritat que si han de compaginar l’activitat literària amb altres feines millor remunerades, la lògica ens fa pensar que podríem assistir a un descens de qualitat.

I quina és la fórmula per fer augmentar el nombre de lectors? No tenim ni idea, però sospitem que tot parteix dels bons llibres. Si no oferim literatura de qualitat difícilment ens guanyarem la confiança dels lectors i els convencerem que llegir llibres en català és una bona opció. Però per crear grans textos els escriptors necessiten dedicació, i temps.

Superarem aquest insofrible amateurisme? De moment el compromís granític dels escriptors els fa ser més professionals que ningú i el nivell és excepcional, però tots som conscients que alguna cosa ha de canviar si volem portar les lletres del país a un estament superior. On mereixen ser.

Comentaris tancats a El compromís dels autors

Filed under opinió

La construcció del catàleg

Un dels principals objectipensamentus que teníem quan vam començar l’aventura de Llibres del Delicte era la creació d’un catàleg assenyat, ben estructurat en base a una línia editorial i que resultés atractiu per al lector pel seu valor literari. No ens correspon a nosaltres valorar si estem assolint aquesta qualitat que preteníem, però sí que rebem un feedback general molt positiu i, sobretot, podem comentar les nostres impressions personals. En aquest sentit, no podem estar més orgullosos i convençuts que el camí que vam emprendre fa prop de tres anys és el que preteníem.

La construcció d’un catàleg amb sentit, lògica editorial i qualitat de textos és una obligació per nosaltres. És la nostra part del tracte que signem amb el lector quan es comença a fer la col·lecció del Delicte. És el compromís que adquirim, i que renovem amb cada llibre que publiquem, per continuar oferint títol a títol bona literatura en català que renovi la confiança que el lector ens fa cada cop que ens llegeix.

Però, com es construeix un catàleg així? Ens ho han preguntat algun cop i la resposta és senzilla: tenint molt clar què és el que volem transmetre amb els nostres llibres i treballar, treballar i treballar per aconseguir la màxima qualitat literària en els textos que expliquen les històries que ens agraden.

A Llibres del Delicte no tenim cap detector de bones novel·les negres, però el que sí que tenim es una obsessió gairebé malaltissa per llegir i rellegir textos, per plantejar-nos si tenen o no valor, per treballar-los amb la voluntat de millorar i per aspirar a publicar llibres impecables. No és qüestió de talent o de sort, és una dedicació absoluta al que ens apassiona, la literatura negra en català.

Aquesta és la nostra fórmula que, sigui o no l’encertada, fem servir cada dia i ens fa sentir orgullosos de tot el que publiquem, del compromís dels nostres autors amb els textos i d’un catàleg que no deixa de créixer i d’aportar el nostre humil granet de sorra a la literatura en català.

Comentaris tancats a La construcció del catàleg

Filed under Editorial

Saturació de llibres

molts llibresEntrem a una llibreria i, si no tenim molt clar quina lectura volem, acostuma a passar que alguns lectors no saben ni per on començar a tafanejar els llibres de les prestatgeries. Com és possible, si a mi m’encanten tots els llibres?, us preguntareu alguns. Bé, la realitat és que amb l’enorme quantitat d’oferta editorial de què disposem, el més normal és no ser capaços de saber quin llibre començar a fullejar.

La saturació de novetats del mercat editorial català és una realitat –tot i la manca d’espais en moltes llibreries i grans superfícies per a la literatura en català–, perquè cada mes hi ha desenes de nous llibres que passen per sobre dels publicats el mes anterior i que condemnen a les profunditats dels magatzems els que es van publicar fa tres o quatre. Una injustícia, però també una realitat.

El problema és que no hi ha tantes editorials que, en aquest mercat sobredimensionat, mantinguin una planificació de publicacions coherent amb la nostra realitat lectora (la preocupant manca de lectors i els irrisoris índexs de lectura ens maten). Hi ha grans estructures que necessiten un nombre mínim de publicacions per cobrir despeses fixes i no tenen problema per envair les taules de novetats. No ho critico, són criteris empresarials, però també és veritat que per aquest camí ofeguem uns lectors que no tinc gens clar que puguin assumir aquest nivell de publicacions.

El món editorial català està en ebullició i moltes petites editorials volem dir la nostra, sempre pensant que el catàleg que construïm és totalment necessari per a la literatura del país. És evident que alguns tindrem un bon criteri i d’altres ens equivocarem, però en tot cas crec que seria bo ser molt selectius amb les obres que cada editorial publica i apostar per la qualitat en lloc de la quantitat. Evitar la saturació de llibreries i, sobretot, dels lectors.

A Llibres del Delicte la nostra política és molt clara en aquest sentit: 6 títols de gènere negre anuals. És la xifra que considerem que l’actual realitat lectora del país pot absorbir, permetent que cada llibre sigui rentable i assoleixi un nombre interessant de lectors, que no deixa de ser el nostre objectiu últim: apropar la bona literatura en català al màxim de lectors que sigui possible.

A més, aquest reduït nombre de novetats ens facilita la selecció d’obres de gran qualitat, ja que la tria entre totes les propostes que ens arriben és dura i només la superen les millors. Amb menys llibres publicats, més estricte ha de ser el criteri de selecció i major qualitat tindran els que es publiquin. I així reduïm la saturació del mercat editorial en català, fins que aconseguim, entre tots, augmentar el gruix de lectors que faciliti l’absorció de més títols.

1 Comment

Filed under opinió

El balanç del 2015

Ja passa que quan et poses a fer balanç de tot l’any anterior, el que va succeir als primers mesos et sembla que pertany a la prehistòria. Així vivim, en aquest món frenètic on tot es fa vell en un tres i no res. Però nosaltres estem entestats a nedar contracorrent, com sempre, i ens neguem a acceptar que un llibre publicat fa 10 o 11 mesos ja sigui part del passat.

Per això, ara que fem balanç de tota la feina que hem dut a terme al llarg d’aquest dur i intens 2015 que hem superat amb èxit, no podem deixar de pensar en els meravellosos llibres que vam tenir l’oportunitat de presentar en el primer semestre de l’any.

L'amant xines 3D

Vam començar el gener amb la Margarida Aritzeta i el seu gloriós retorn al gènere negre de la mà de la inspectora Mina Fuster amb L’amant xinès. Una novel·la que va sortir tot just per presentar-la al Tiana Negra i al BCNegra i que suposa l’inici d’una sèrie policíaca que tot just ara, també al gener, veurà publicada el següent cas: Els fils de l’aranya. Un nou cas de la inspectora Fuster, una dona jove, forta i professional, però amb una intensa vida personal i una curiosa veueta interior que l’acompanya arreu.

Al febrer de l’any passat vam publicar la que sens dubte ha estat la principal sorpresa editorial al món negrecriminal en català: Els morts no parlen de Miquel Aguirre. Tres edicions ja, a punt de fer la quarta, i moltíssims lectors enganxats a aquesta trama rural amb uns personatges grotescs però rodons que converteixen la novel·la en un fart de riure per al lector.

Els morts no parlen 3D

Ens encanta comprovar que la nostra obsessió per impedir que els llibres no morin ha facilitat que un llibre com Els morts no parlen encara sigui molt recomanat per llibreters i lectors, i estigui més actiu que mai amb nova edició esperant per sortir d’impremta.

Al març vam publicar el tercer llibre de l’any: tres mesos, tres llibres, una gran aposta per una editorial petita com nosaltres, que a més no estava a ple rendiment en aquell moment de l’any. Així va arribar Una novel·la pulp de Damià del Clot, i vam confirmar com d’important és per a nosaltres l’originalitat i la possibilitat de construir històries diferents dins del gènere negre. No volem repetir mai un llibre igual que l’anterior que haguem publicat. I aquesta peculiar obra palesava la nostra voluntat, formant un trio heterogeni de llibres per iniciar l’any.

Una novella pulp 3DLa cara B 3D

Després d’un Sant Jordi on ens vau donar tot el vostre suport i del que estem molt agraïts, ja que no ens trobàvem en el nostre millor moment físic i, tot i això, els nostres llibres es van vendre, es van veure pertot arreu i, el millor de tot, es van llegir, va arribar l’estiu. Però abans vam publicar una novel·la excel·lent que, per diferents motius no ha tingut la repercussió que esperàvem atesa la seva qualitat: La Cara B d’Esperança Camps. Un text original i elegantment escrit que estem segurs que aquest 2016 donarà molta guerra i del qual se’n parlarà.

Així tancàvem una primera part de l’any que va resultar espectacular per a Llibres del Delicte i que ha suposat tenir la sensació de petita consolidació dins del món editorial català. Sabem que ens queda un gran camí per davant i que tot just ara comencem amb una quinzena de títols publicats, però amb el suport d’un grapat de lectors fidels que us esteu fent la col·lecció sencera i que ens recomaneu i propagueu i prediqueu la paraula del Delicte, tot és més fàcil.

Comentaris tancats a El balanç del 2015

Filed under Editorial

La manca de lectors

no llegirQuan em pregunten per què cada cop es venen menys llibres i per què tenim aquests índexs de lectura tan baixos que res tenen a veure amb els de la resta de països europeus, sempre responc el mateix: per culpa de la societat en què vivim. I és així, nosaltres som els culpables perquè a poc a poc hem aconseguit desprestigiar la lectura d’una manera tan flagrant que amb la insuportable desacreditació que pateix l’acte de llegir resulta un miracle quan a la presentació d’un llibre trobes una persona de menys de trenta –per no dir quaranta– anys.

Aquest desprestigi del que parlo ha fet que qualsevol acte relacionat amb la lectura, ja sigui comprar un llibre, parlar de literatura o el mateix acte de llegir hagi quedat reservat a quatre frikis que semblem viure al segle passat passant pàgines d’un artefacte aliè al segle XXI: el llibre. Però, ens hauríem d’estranyar?

La resposta és que evidentment no, perquè per molt que ens cansem de dir que des de les administracions públiques calen polítiques de foment de la lectura entre els més joves, si no col·laboren la televisió i internet, que són qui marquen les pautes i els ritmes al món –el que és moda, el que és guai, el que es porta o el que no es porta–, la lectura està condemnada. Llegir no mola.

Ningú no s’ha plantejat la necessitat d’un programa de televisió en prime time a un canal amb bona audiència? És que no el mirarà ningú, diuen, a la gent no li agrada llegir. Però jo ho veig d’una altra manera: la gent començarà a llegir i a interessar-se pels llibres, pels escriptors, per la literatura, si ho veuen a la tele i es posa de moda. Quanta gent que mai ho havia fet abans s’ha engrescat a caçar bolets? O a fer running? Segur que els programes de tele han tingut alguna cosa a veure.

Hem d’aconseguir que la literatura sigui entesa –més enllà del fet cultural i artístic– com un mitjà d’entreteniment tan vàlid com qualsevol altre. Una manera de gaudir el lleure com ho poden ser les sèries de televisió, les xarxes socials o matar enemics a la consola. Tan interessant com qualsevol altra. Tan entretinguda com la resta. El que vingui després: la cultura, el pensament crític que desenvolupin els lectors i tot el que suposa llegir per al creixement humà, serà un regal.

2 Comments

Filed under opinió

Els reptes dels gèneres

llegir.jpg

Un dels principals reptes que ens vam marcar des del naixement de Llibres del Delicte era el de convèncer els lectors que en català també és possible llegir bona literatura de gènere. De fet el català és una opció tan vàlida com qualsevol altra per llegir tot tipus de literatura de gènere –ja que hi ha bona, regular i dolenta–, però en aquest cas nosaltres estem entestats a enxampar a poc a poc els lectors i engrescar-los a llegir gènere negre en català, i del bo.

Tenim molt clar que el repte és majúscul i que la nostra acció segurament només serà un gota dins d’un oceà, però també és veritat que una marató sempre comença amb un primer pas. I després ja comences a córrer. Nosaltres no volem córrer, només volem fer visible la bona literatura que es fa al país i, com acostumem a reclamar molt sovint, intentar que el lector català sigui un pelet mes xovinista pel que fa a les seves lectures i aprengui a apreciar quan les coses es fan bé al país.

A Catalunya hi ha un gruix de lectors que, malauradament, estan acostumats a llegir literatura de gènere en castellà. Ja sigui perquè l’oferta a les llibreries és superior, perquè moltes traduccions de bons autors estrangers no sempre es fan en català o simplement perquè vénen d’una tradició lectora castellana, són reticents a fer el pas i apostar pel català en certs àmbits lectors.

Per això la feina d’editors i escriptors és esgarrapar lectors a la literatura de gènere en castellà i atreure’ls a terreny català, i la manera de fer-ho ha de ser necessàriament des de la qualitat dels textos. Som conscients que aquest procés és lent i suposa picar pedra amb passió i intensitat per engrescar un a un cada lector, però la recompensa és enorme, ja que estem comprovant que un cop que la tasten, la literatura de gènere en català és suficientment bona per mantenir cada lector.

La motivació que tenim és enorme –eixamplar els lectors de gènere en català– tot i la feinada que suposa, però des del convenciment de la qualitat del noir català no ens costa continuar treballant. La nostra literatura ho mereix. I els lectors també: descobrir que és possible llegir tot tipus de gèneres en la llengua del país.

Comentaris tancats a Els reptes dels gèneres

Filed under opinió

Que no mori el negrecriminal

El gènere negrecriminal es va llevar ahir amb una pèssima notícia: tanca la llibreria Negra y Criminal. Els motius els van deixar molt clars el llibreter i la llibretera: no hi ha lectors suficients, o el que és el mateix, la gent ja no compra llibres allà. I resulta curiós, que en un moment on cada cop es publiquen més novel·les negres i on el gènere guanya popularitat, la llibreria més coneguda de Barcelona hagi de tancar.Negra_y_Criminal

A nosaltres aquest tancament de la Negra y Criminal ens provoca una profunda tristesa, per la pèrdua que suposa i perquè recordem que una de les primeres coses que vam fer mesos abans de publicar el primer títol de Llibres del Delicte va ser anar a presentar-li el projecte al senyor Paco Camarasa. De fet, aquesta reunió de presentació de les nostres intencions i del que volíem encetar la vam fer amb dues persones més: Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila, i un dels grans experts en novel·la negra del país, i Anna Maria Villalonga, una de les principals estudioses del gènere a Catalunya. És a dir, ens vam reunir amb tres dels pilars del gènere negre a Catalunya.

Doncs ara un se’ns ha anat. Així, de cop. I ens quedem orfes. Perquè més enllà de tot el que suposa per al món negrecriminal una llibreria especialitzada –i amb tant de nom– i uns llibreters que hi entenen i que sempre estan disposats a xerrar de literatura, l’autèntica importància de la Negra y Criminal com a centre neuràlgic del noir nacional només la percebrem d’aquí un temps. Quan no trobem cap altre punt de reunió on tots sabíem que tots aniríem a parar tard o d’hora. Quan el coneixement i l’amabilitat del Paco i la Montse ja no hi siguin. Quan la repercussió i la visibilitat, la força i l’energia que aportaven al gènere no apareguin enlloc.

I llavors ens sentirem encara més orfes i desemparats del que ja ens sentim avui. Perquè quan el dia 3 d’octubre tanqui definitivament la porta al carrer de la Sal número 5 i no es torni a obrir mai més, la il·lusió dels escriptors de veure els seus llibres a Negra y Criminal, l’esperança dels lectors de poder parlar entre musclos i vi amb aquests autors, i la fortalesa d’un gènere que, en gran part, és deutor d’un activisme excepcional per part d’uns llibreters únics, només serà història.

Una història preciosa que ha durat 13 anys i que ara ens correspon a nosaltres honorar i mantenir viva. Perquè, tot i les llàgrimes, no deixarem morir el negrecriminal.

Comentaris tancats a Que no mori el negrecriminal

Filed under opinió

Tornem amb força

Avui acaba el mes d’agost i, tot i que encara ens queden tres setmanes d’estiu, sembla que és començar setembre i amb la tornada a la rutina l’estiu es dóna per finiquitat. I malgrat que l’estiu i les vacances són meravelloses, hem de dir que nosaltres ja teníem ganes de tornar a l’activitat perquè venim carregats amb un munt de novetats que tenim moltes ganes de compartir amb vosaltres.

El TC contra Cat

El Tribunal Constitucional contra Catalunya ve prologat pel jutge Santi Vidal.

Entre les principals novetats d’aquesta tardor us hem de parlar de l’inici de dues col·leccions que anirem desenvolupant en paral·lel a la de novel·la negra. D’una banda tenim la col·lecció Assaig, que serà la primera que estrenarem amb la publicació d’El Tribunal Constitucional contra Catalunya, escrit per Damià del Clot i que surt a la venda el 7 de setembre.

A Llibres del Delicte sempre hem tingut la necessitat d’involucrar-nos amb el que ens envolta, amb el món que habitem, i creiem que més enllà de la novel·la negra i de la denúncia social que sempre intentem que tinguin els nostres llibres, cal fer aquest pas des de la no ficció. Per arribar a més lectors. Per parlar d’altres temes i amb uns enfocaments diferents. Per això la col·lecció Assaig és tan important per nosaltres, i esperem que també ho sigui per a un gran nombre de lectors.

Camins sense retorn

Camins sense retorn de Josep Masanés és el primer títol de la col·lecció DeLite.

D’altra banda, a l’octubre iniciarem la col·lecció DeLite amb la idea de publicar llibres més literaris i que no es limitin únicament al gènere negre. La primera novel·la que publicarem serà l’últim premi Josep Saperas, obra de l’escriptor Josep Masanés amb el títol Camins sense retorn.

Hem trobat que en la nostra recerca de les millors novel·les negres en català, han caigut a les nostres mans històries extraordinàries, molt ben escrites i d’autors consagrats com el Josep Torrent o el ja esmentat Josep Masanés, però que no podíem considerar estrictament negres i que transcendien el gènere. Obres que mereixien ser publicades però que no tenien cabuda a la col·lecció de novel·la negra, així que no hem tingut més remei que crear una nova col·lecció per portar-vos aquests excel·lents llibres.

L’inici de dues noves col·leccions suposa per a nosaltres fer un pas endavant, amb un il·lusionant repte, i augmentar el compromís que tenim amb la literatura en català. No obstat, sortim de la nostra zona de confort on al llarg d’aquests dos anys no ens ha anat pas malament, i comencem de zero amb l’esperança i el convenciment que ens fareu costat i que ens guanyarem la vostra confiança a base de textos de qualitat i de feina ben feta.

Com veieu, aquesta tardor és per nosaltres gairebé com tornar a començar, amb nous projectes que neixen. Enteneu ara per què ens moríem de ganes que arribés setembre?

Comentaris tancats a Tornem amb força

Filed under Editorial

10 lectures per aquest estiu

1. La música dels camaleons (Bromera) de Jordi Cervera

Quan trobem un escriptor que afronta l’escriptura d’una novel·la negra amb els mateixos esquemes que quan ens regala els seus poemes, la lectura ha de ser agradable per força. És el que fa Jordi Cervera en aquesta novel·la de lectura pausada i musical, amb una trama que amaga personatges que muten com els camaleons i que, com a novetat, ens apropa al dia a dia dels GEI, el grup especial dels Mossos dEsquadra.musica_camaleons

2. Herències col·laterals (RBA) de Llort

La capacitat de Llort per novel·lar esdeveniments del dia a dia i transformar-los en pura novel·la negra és, llibre a llibre, espectacular. I és que Herències col·laterals és una novel·la sense policies, sense assassins, sense armes i sense delinqüents que, tot i no comptar amb gairebé cap dels elements habituals en el gènere, acaba esdevenint més negra del que ens hauria de semblar. Una fina ironia i un joc constant, marca habitual d’en Llort, la converteixen en una lectura imprescindible.herencies-collaterals_llort

3. L’entrega (Salamandra) de Dennins Lehane

Dennis Lehane és el millor escriptor de novel·la negra en actiu. Sense rival. I L’entrega és només una mostra més de la seva capacitat quan es decideix a escriure Literatura. En majúscules. I és que en aquest cas es tracta de la versió novel·lesca d’un discret guió que el propi Lehane va escriure i que es va materialitzar en l´última pel·lícula de James Gandolfini, en una operació a la inversa i que confirma que el llibre sempre és millor que la peli, fins i tot quan la peli es fa abans que el llibre. Entrega, La_CAT_300_CMYK

4. La Cara B (Llibres del Delicte) d’Esperança Camps

La corrupció valenciana explicada des d’una nova òptica, diferent i divertida, però alhora punyent i sense concessions. El fill d’un ex polític fugat decideix explicar la història del seu pare en una novel·la negra. La seva vida, la realitat, es barreja amb el que escriu i la novel·la esdevé una història metaliterària atractiva i molt fàcil de llegir.la cara B

5. Irene (Bromera) de Pierre Lemaitre

La primera entrega de la sèrie de l’inspector Camille Verhoeven posa els fonaments de la que ha de ser una de les grans nissagues literàries policials a l’Europa del segle XXI. Ho té tot. Un personatge curiós, interiorment molt viu i professionalment implacable, i uns secundaris de luxe, el que juntament amb l’encertada ploma de Lemaitre asseguren moltes alegries als lectors.Irene

6. On mai no creix l’herba (crims.cat) de Sebastià Bennasar

L’expropietari d’una pista d’esquí del Pirineu decideix acabar amb la vida del meteoròleg més famós del país. Però no serà l’únic… En pocs dies, el veterà comissari Jaume Fuster haurà d’investigar l’aparició d’un doble assassinat contra els meteoròlegs de TV3. Al mateix temps, al barri barceloní de la Verneda, on res no es mou sense que ho sàpiga l’Ariadna i la seva quadrilla, imposant la seva pròpia llei i ordre, aquests reben un encàrrec molt especial: robar una casa a la Vila Olímpica. Molts diners en joc i la promesa d’una venjança poden fer inclinar la balança. I simultàniament, un grup de neonazis apareix per robar la Moreneta amb unes pretensions ben maquiavèl·liques.on-mai-no-creix-lherba

7. Una novel·la pulp (Llibres del Delicte) de Damià del Clot

Un estil narratiu propi, amb escenes que no són més que petits flaixos d’una amalgama de trames que s’entrecreuen en un escenari, un edifici de la zona alta de Barcelona, on els personatges es relacionen entre si mentre mostren les seves misèries. Lluites familiars, traïcions, corrupció, sexe, drogues, literatura i alguns tocs fantàstics són només alguns dels ingredients d’una novel·la que va molt més enllà del pulp.Una novella pulp 3D

8. La sergent Anna Grimm (Pagès) de Montse Sanjuan

Lleida es desperta amb un assassinat que només serà el començament d’un malson. Un assassí en sèrie assetja els lleidatans? La sergent dels Mossos Anna Grimm haurà d’esclarir el misteri. Però l’Anna té els seus propis fantasmes personals. La seua germana Clara fa temps que va desaparèixer sense deixar rastre i sense que ningú n’hagi pogut esbrinar les causes. La investigadora s’haurà de sobreposar als seus problemes i haurà de lluitar perquè no enterboleixin el camí cap a la resolució dels crims que terroritzen la ciutat.la-sergent-anna-grimm

9. Màxima discreció (Saldonar) de Vicent Sanz

La història trepidant d’un detectiu que es mou, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat, que treballa a tant la peça empès per la voluntat d’alliberar-se del món desfet i anodí de la postguerra. Un heroi anònim que es belluga amb la màxima discreció entre bastidors en una societat subalterna i castigada.MAXIMA_DISCRECIO_vicent_sanz

10. Els morts no parlen (Llibres del Delicte) de Miquel Aguirre

Pur humor negre en versió Pla de l’Estany. Una novel·la rural amb un toc grotesc i caricaturesc que porta l’humor en la literatura a un nivell poc habitual a la novel·la en català. Una història per riure de debò i una lectura d’aquelles que es recorden i es recomanen. Ja va per la tercera edició.Els morts no parlen 3D

Comentaris tancats a 10 lectures per aquest estiu

Filed under Novetat